La emoció que creen les magnifiques imatges de Léonard, plenes d’amor profund per aquest poble, que per amor a una dona de raça gitana, el va fer seu. Un mon ja perdut per sempre sortosament , el mon del barraquisme, els infants despullats, els peus al fangar, i el somriure perpetu d’aquesta gent tant maltractada. El present racista que vivim avui fa mes valuosa encara aquesta magnifica obra d’art que és aquesta exposició.
JACQUES LÉONARD, Barcelona gitana
2011
9 /10
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada