Ahir en estat de gracia després d’un inusual dia em vaig endinsar en el turmentat cervell de la eterna Hedda. Una trobada amb una admirada actriu de cinema com és la Laia Marull, de la que només li havia vist una ‘Lulú’ de no gaire bon record. L’impacta emocional que em transmet aquesta dona es immens, els seus mínims gests facials expressen tant i tant bé. La seva poderosa mirada bruna fulmina l’escena, moltes vegades escoltes als seus contrincants mentre parlen el diàleg mentre tu nomes mires el rostre silenciós de l’actriu per veure com va reaccionant depenent del que esta escoltant. Hi ha tant del primer pla cinematogràfic en la seva interpretació. Jo molt poques vegades he estat tant pendent del intens anar i venir de l’heroïna com ho vaig ser ahir vespre. Unes poques coses em van grinyolar en la magnifica direcció de Selvas, poca cosa, la resta esplèndida, contundent i per una vegada la posta al dia de l’acció la trobo un encert del director i encert també el haver escollit un versionador tan hàbil com en Rosich. Teatre 100%, un bon xut per fer pujar l’adrenalina mig adormida.
TEATRE
HEDDA GABLER
2012
9/10
Selvas - Rosich - Marull, Villegas, Selvas, Derqui, Jové, Genebat
2 comentaris:
Quina enveja !!!!!. Avui mateix per Catalunya Ràdio he sentit parlar a Laia Marull i David Selvas, d'aquesta obra. JA havia llegit alguna cosa d'ella i em feia moltes ganes poder veure-la , però escoltant el que han parlat encara me'n fa més. Però no crec que sigui possible de moment. A veure si se deixen caure per Mallorca.
si noi un festival d'interpretació, tens un blog molt bo et seguiré i tan com van les coses a casa teva amb en Bauzá no crec que tinguin gaires ganes de fer venir companyies de parla catalana
Publica un comentari a l'entrada