mediocres

Moltes vegades en aquest últims anys me n’adono de la diferencia generacional entre jo i el meu voltant. Ahir al Teatre Gaudi, va ser un dia d’aquells, jo era aïllat per un gran mur entre la meva butaca i la resta d’espectadors que presenciaven la funció ‘Mediocres’. Notava que l’audiència entenia, vibrava (no excessivament), reia, gaudia de l’espectacle i jo bloquejat perquè tota l’estona esperava que la obra arranques i no me’n adonava que la obra havia arrancat ja feia molts minuts enrere. La companyia molt disciplinada, tan per la part de moviment escènic, vibrant i dinàmic transmet una energia que valoro molt positivament, el moviment del decorat a la manera de puzle amb totes les formes i composicions arquitectòniques incrustades dins els parlaments de la peça, tot molt aconseguit. Però jo no vaig entrar en la problemàtica o la no problemàtica d’aquells cinc essers que segons el programa tan sols és un. Un altra cop serà Cia. Buts i Nous.

MEDIOCRES
2012
6/10
Vizcarro, Albinyana - Capilla, Esquerra, Lindström, Martínez, Mèlich