A la Carol López com autora teatral l’hi he vist tres coses ‘Germanes’ on s’exposava molt i l’èxit li va somriure, ’Boulevard’ on s’exposava una mica menys i l’obra va passar sense pena ni gloria, ara a la tercera de autoria total que li veig puc dir que no s’exposa gens, camina pels camins més trillats, fàcils i comuns possibles, diàlegs sense cap mena de transcendència (podrien estar per exemple a ‘Aida’), herois de classe mitjana sense cap originalitat, ni model a admirar. I jo li diria a la senyora López al teatre i al cinema vull aprendre i vull millorar com a persona. Treu profit a dos dotzenes de mitges rialles del públic i poc més, ja que sap que te un públic fidel que vol veure el teatre com mira a la finestra del segon tercera de la casa del davant, xafardejar en les petites misèries humanes, omplir una hora de futileses, mig ben dites, treure un nu masculí dues vegades, en canvi la dona es dona un bany en calces i sostenidors, gent amb molta pobresa d’emocions, nostàlgia d’una musica de l’època dels seus avis que està allí només per fer bonic, com el xester color tabac, com la banyera ‘breakfast at tiffanys’ com les histories dels personatges que t’explica la pantalla de televisió (ja que la obra ‘in life’ no toca aquesta matèria). Tot pobre, molt pobre sobre tot provinent d’una autora que havia fet una peça com ‘Germanes’ plena de personatges literaris però del tot interessants.
TEATRE
RES NO TORNARÀ A SER COM ABANS
2012
5/10
Carol López - Dolo Bentrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno, Andrew Tarbet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada