Una autentica peça de museu que veritablement no calia desenterrar en el moment que fos, la musica esta posada dins els actes a cops de punys, el noranta per cent del que s’escolta és repetit d’altres operes i el que és pitjor, a vegades molt dolent, sense substancia i avorrit. Com deu ser escoltar aquesta opera per veus de segona o de tercera fila? Si avui amb dues de les millors veus del món actual operístic a voltes era penós, no vull imaginar-me el mateix amb un repartiment de baix nivell. Florez i Damrau arrasen pel seu bon fer a tort i a dret així com Tro, una grata sorpresa, la resta vulgar i de poca volada (a pesar dels molts aplaudiments que és fan a la fi de la representació a les estrelles casolanes). La Orquestra de pena per fer parella amb la orquestració del autor. Sagi te aquell punt de ‘cutre’ que amb el temps encara me’l faria estimar, el primer acte un aparador de primavera de Habitat colors crus, lonetes color sorra, segon acte casa de nines victoriana amb sofàs Pilma, tercer acte merendero de Las Planes ad-lib, cor a la manera eivissenca trendy, en fi un prodigi de eclecticisme, Madrid no és una capital, és un estat mental.
OPERA
LINDA DI CHAMOUNIX
2012
6/10
Armiliato, Sagi - Florez, Damrau, Tro Santafé
2 comentaris:
Por la más que mediática soprano vale más que no pregunte....jajajajajaja
y contesto, una voz muy agradable, buena escuela, volumen suficiente pero nada extraordinario pero no es una fuera de serie, ni lo será nunca
(la primeda vez que escuche Gruberova o Desay supe que ellas, sí, eran algo especial)
Publica un comentari a l'entrada