grupo corpo

Per el que s’ha llegit per aquí és una companyia que te un prou reconegut prestigi i amb nombroses gires internacionals, una penya homogènia de solidesa en les tècniques emprades, del estil podríem dir socialitzador, ja que ningú ha de destacar per sobre de l’altre. A la URSS comunista dels pitjors durs temps totes les companyies de ballet de la nació tenien graus d’importància, estrelles, solistes, cos de ball, figurants, país socialista però sense fer l’art esclau de les parides ideològiques. Aquests brasilers no volen que ningú destaqui i això fa que les coreografies pequin de monotonia, ja que en molts moments et canses de tanta gimnàstica feta a l’hora, per els companys de ball a la vegada, de manera perfecte però avorrida. La excessiva disciplina a vegades enfarfega. La musica registrada sempre sona a fals en un teatre de prestigi com vol ser el nostre Liceu.

BALLET
GRUPO CORPO
2012
8/10
Liceu - Grupo Corpo - Rodrigo Pederneiras

l'any que ve serà millor

Unes entrades regalades per veure per segona vegada l’espectacle divertit que vaig gaudir el 14/10/2011 i com el record de la mateix era molt bo, no em va fer mandra de anar-hi i veure si encara el trobo tan eficient. Pràcticament la valoració és la mateixa, el teatre però no és tan idoni com ho va ser La Villarroel, aquí el enllaç d’aquella pagina:


http://julianen.blogspot.com.es/2011/10/lany-que-ve-sera-millor.html


TEATRE
L'ANY QUE VE SERÀ MILLOR
2012
8/10
Mercè Vila Godoy -Alba Florejachs…

la danse, the paris opera ballet

El món de recursos infinits de la companyia de ballet de l’Opera de Paris, amb la seu estable al edifici antic del Palais Garnier és aquí retratat i sincopadament explicat per les quasi tres hores de durada d’aquest preciós documental. Sense paraules explicatives, tan sols les eloqüents imatges d’aquest imperi republicà com és el millor edifici d’Opera del món. Els ombrívols passadissos soterranis, els llacs d’aigües tenebroses del més profund, els ruscs d’abelles que hi ha el terrat, les nombroses sales de assaig, els continus meetings que te la directora artística la única Brigitte Lefevre, el cos de ball amb més ‘etoiles’ del univers. Una direcció valuosíssima de Frederick Wiseman, un erudit en la matèria. Qui li apassioni el ballet no es pot perdre aquest documental no programable a segon quines cadenes degut a la extraordinària llargada del metratge.

LA DANSE, THE PARIS OPERA BALLET
2009
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1500496/

schubertnacles humits

Carles Santos, l’últim surrealista. O t’agrada o el detestes. Acaba amb la paciència del espectador sumis o t’esbudelles de tant riure per les incongruències divines que veus i sents a l’escenari. Una majestuosa diva interpretada per la gran Monica López, vestida a la manera de Givenchi, et pot dir de la manera més elegant possible: ‘necessito urgentment un tacte rectal’ ‘però també necessito que et tallis les ungles’ tot això entre líders de Schubert i llums d’escena màgiques. Anti sistema, escatològic i emprenyador, Carles Santos és tot això i molt més, la gent que no se’n va anar del espectacle sense haver acabat va aplaudir amb fervor incondicional.

TEATRE
SCHUBERTNACLES HUMITS
2012
8/10
Carles Sntos - Ferrer, López, Reus, Ricard

francesca e nunziata

Lina Wertmüller una realitzadora que sempre ha fet les coses d’una manera correcte i per a mi te una virtut que agraeixo i és el que cuida moltíssim el detall i la forma, no es genial però sempre se’n surt airosa. Aquí la gracia es veure com un dramon de novel•la del segle dinou, com si es tractes d’una ‘Fortunata y Jacinta’ nostra, ens fa lluir una Loren encara amb forces i arrestos, veure una preciositat humana com Raül Bova fent de fill de la mamma Sophia es un plaer orgàsmic de pasqua granada.



FRANCESCA E NUNZIATA
2001
7/10
http://www.imdb.com/title/tt0295266/?licb=0.6313004952389747

mi hijo no es lo que parece

Aquest mes de gener de 2012 va morir el productor Luis Sanz, persona que no se’l considera amb la mida que mereix. Aquest home va descobrir Rocio Durcal i amb ella es va fer ric com també la va posar a la noieta en el lloc gloriós que va tenir al mapa d’Espanya. Luis Sanz va tenir els sants collons de fer un cinema gai i súper plumífer en un moment que el franquisme estava fent aigües però, no oblidem mai que encara estava el perillós Carrero Blanco decidint per compte del altre dictador. ‘Acelgas con champan y mucha música’ era el títol que es deia mentre se estava rodant aquesta insòlita pel•lícula. Sempre es parla de ‘Diferente’ com un gol que el cinema li va ficar al franquisme, jo afegiria també aquesta perla, totes les escenes son absolutament camp, kitsch, ploma i distorsionades, cap home pot ser mes marieta que la Roy, ni maricona dolenta que la Gamez, la presencia de Jorge Lago com a tercer protagonista nomes es pot comprendre si el productor va tenir algun interès en el noiet i fer-lo brillar con una estrella fugida de la Cuba natal, sortir de la gana i arribar a la gloria, no va tenir sort però, només va fer dos films més desprès d’aquest i amb pobres resultats. Molts anys desprès Nestor Almendros va rescatar a Jorge Lago com a veu parlant de la repressió castrista patida per el homosexuals de la illa, documental que recomano vivament ‘Mauvaise conduite’ (1984). Tornant a Luis Sanz vull agrair-li aquí el seu bon ull per haver produït unes pel•lícules que m’han fet molt feliç i que he vist un munt de vegades: ‘La corte de Faraón’, ‘Las cosas del querer’ I y II

MI HIJO NO ES LO QUE PARECE: ACELGAS CON CHAMPAN
1973
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0070390/

madonna of seven moons

Quan era petit sentia parlar a casa de la pel•lícula ‘La madona de las siete lunas’ i no em pregunteu perquè aquest títol em tenia encisat, segurament perquè els comentares que feien de la pel•lícula els feien en veu baixa o amb paraules en clau per se incomprensibles per nens xafarders. Avui per fi l’he pogut veure en una copia
anglesa amb subtítols i grata ha estat en veure actors que ja més tard veuria en casts de pel•lícules de Hollywood aquí en una cara producció anglesa feta tota en estudis just l’any que va acabar la segona guerra mundial, es podria parlar deu fulls d’aquesta insòlita cinta, però remarcaré nomes dos per fer-ho curt. Primer els models de vestimenta dels joves gentlemans que adornen tota l’acció amb en vestuari més amariconat vist en dècades, com una marieta anglesa ho hi ha res al món que sigui més exquisit. Segon punt els decorats de Roma i Florència recreats als estudis Gainsborough de Islington, Londres, son quelcom que et queda per sempre a la memòria fins i tot per agafar de referència en alguns malsons futurs.

MADONNA OF SEVEN MOONS
1945
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0037035/

mequinensa

Hi ha vegades que quan una cosa petita i modesta funciona s’ha de deixar tal com està, amb la seva humil simplicitat, això és el que no ha sabut fer el director Xicu Masó. En la seva obra L’Aigua i amb versió de Albert Roig va estrenar a la sala Muntaner el recull de obres de Jesús Moncada amb un resultat magnífic, una companyia solida i un decorat modest, es una de les obres que millor record m’ha deixat la petita i estimada sala del carrer Muntaner. Al encomanar-li en TNC la incidència en el tema el director a volat més alt, versió Marc Rosich, l’estrella del moment, una duració el doble que en la primera versió i un decorat estrambòtic, inútil i totalment lleig que no ajuda res a la comprensió del text. L’obra es fa molt pesada, sobretot a la segona part, hi ha situacions (la del secretari del jutjat) que es repeteixen tres o quatre vegades, a la manera del teatre de Benavente o Echegaray. Tenir mes diners a la ma per fer una segona visió del mateix tema ha corromput la peça de tal manera que ni els actors, quasi els de llavors, semblen els mateixos. Un muntatge totalment prescindible o Xicu i Rosich no s’han entès prou be.

TEATRE
MEQUINENSA
2012
4/10
Xicu Masó - Martinez, Gòrriz, Anguera, Muntada, Masó, Castan, Alamany, Alonso, Ibars

all you need is love - meine schwiegertochter ist ein mann

Una comèdia amable de costums i molt ben interpretada, un encert el veure tota la l’estona a la veritable protagonista l’actriu Saskia Vester, omplint de dolça, però no empallegosa, humanitat, simpatia i bon fer de la manera mes natural possible ja que fa la seva faula ben creïble. L’argument d’aquest conte podria tenir lloc a Soria o a Zamora, llocs segurament preciosos però no per acceptar moltes de les llibertats naturals que els gais tenen a una gran ciutat. L’acció de la pel•lícula esta situada en una petita paradisíaca població Bàvara.

ALL YOU NEED IS LOVE - Meine Schwiegertochter ist ein Mann
2009
7/10
http://www.imdb.com/title/tt1528710/