Hi ha vegades que quan una cosa petita i modesta funciona s’ha de deixar tal com està, amb la seva humil simplicitat, això és el que no ha sabut fer el director Xicu Masó. En la seva obra L’Aigua i amb versió de Albert Roig va estrenar a la sala Muntaner el recull de obres de Jesús Moncada amb un resultat magnífic, una companyia solida i un decorat modest, es una de les obres que millor record m’ha deixat la petita i estimada sala del carrer Muntaner. Al encomanar-li en TNC la incidència en el tema el director a volat més alt, versió Marc Rosich, l’estrella del moment, una duració el doble que en la primera versió i un decorat estrambòtic, inútil i totalment lleig que no ajuda res a la comprensió del text. L’obra es fa molt pesada, sobretot a la segona part, hi ha situacions (la del secretari del jutjat) que es repeteixen tres o quatre vegades, a la manera del teatre de Benavente o Echegaray. Tenir mes diners a la ma per fer una segona visió del mateix tema ha corromput la peça de tal manera que ni els actors, quasi els de llavors, semblen els mateixos. Un muntatge totalment prescindible o Xicu i Rosich no s’han entès prou be.
TEATRE
MEQUINENSA
2012
4/10
Xicu Masó - Martinez, Gòrriz, Anguera, Muntada, Masó, Castan, Alamany, Alonso, Ibars
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada