mi hijo no es lo que parece

Aquest mes de gener de 2012 va morir el productor Luis Sanz, persona que no se’l considera amb la mida que mereix. Aquest home va descobrir Rocio Durcal i amb ella es va fer ric com també la va posar a la noieta en el lloc gloriós que va tenir al mapa d’Espanya. Luis Sanz va tenir els sants collons de fer un cinema gai i súper plumífer en un moment que el franquisme estava fent aigües però, no oblidem mai que encara estava el perillós Carrero Blanco decidint per compte del altre dictador. ‘Acelgas con champan y mucha música’ era el títol que es deia mentre se estava rodant aquesta insòlita pel•lícula. Sempre es parla de ‘Diferente’ com un gol que el cinema li va ficar al franquisme, jo afegiria també aquesta perla, totes les escenes son absolutament camp, kitsch, ploma i distorsionades, cap home pot ser mes marieta que la Roy, ni maricona dolenta que la Gamez, la presencia de Jorge Lago com a tercer protagonista nomes es pot comprendre si el productor va tenir algun interès en el noiet i fer-lo brillar con una estrella fugida de la Cuba natal, sortir de la gana i arribar a la gloria, no va tenir sort però, només va fer dos films més desprès d’aquest i amb pobres resultats. Molts anys desprès Nestor Almendros va rescatar a Jorge Lago com a veu parlant de la repressió castrista patida per el homosexuals de la illa, documental que recomano vivament ‘Mauvaise conduite’ (1984). Tornant a Luis Sanz vull agrair-li aquí el seu bon ull per haver produït unes pel•lícules que m’han fet molt feliç i que he vist un munt de vegades: ‘La corte de Faraón’, ‘Las cosas del querer’ I y II

MI HIJO NO ES LO QUE PARECE: ACELGAS CON CHAMPAN
1973
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0070390/