un été brûlant

Quan el cinema europeu i especialment el cinema francès es posa plom d’alta densitat, no hi ha qui el guanyi.
Aquest avortament cinematogràfic perpetrat per tres membres de la família Garrel, que deu els tingui en la seva ostentosa gloria però que no els deixi baixar a la terra a fer aquestes cagades. Una de les pel•lícules mes avorrides i pretensioses de la dècada.
Ara fiquem ma a aquest tros d’animal que es diu Monica Bellucci. Com és possible que hi hagi algú que tingui els collons de contractar-la desprès de veure que en la seva carrera mai ha fet ni una sola bona interpretació, quan era maca i jove encara podia passar, altres de la seva colla també movien les tetes davant la càmera, però ara???
No hi ha qui entengui com es pot posar-la en un càsting per fer una diguem-ne interpretació quan a la balança els 85 kilograms ja fa temps que els va deixar enrere. Porta el mateix vomitiu pentinat de fa vint anys per amagar la papada i les arrugues de dona acabada. Totes els homenatges que li fa el director en escenes de primer plans que duren fins hi tot tres minuts fan plorar de tant riure.
Monica cerca un baró al estil Tissen i fot el camp de les pantalles!.


UN ÉTÉ BRÛLANT
2011
2/10
http://www.imdb.com/title/tt1740053/