Un musical ben estrany que no aporta quasi res a les meravelles que es feien en aquells moments a la Metro o a la Twenty, però la RKO crec que en aquells moments ja era propietat de la Lucille Ball i del seu marit el empallegós Desi Arnaz, protagonistes d’aquest projecte. El argument infumable vist amb els ulls d’avui dia, però anem per les coses positives. El veure a una impagable Ann Miller i els seus prodigiosos efectes rítmics en el món de la dansa i nomes tenia 17 anys, un tresor de noia. Sense acreditació al film un jove Van Johnson amb 24 anys i en el seu primer treball en el cine, sempre en els números de ball i cant corals al bell mig de la primera fila, el director alguna cosa li deuria veure al xicotet, tanta és la ploma que llueix. Un vestuari que te tan ridícul es preciós, veuria la pel•lícula un altra cop er veure els cents de vestits que surten en els números musicals i prendre model pel que mai ha de portar una dama.
TOO MANY GIRLS
1940
6/10
http://www.imdb.com/title/tt0033173/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada