la forza del destino

Verdi - de totes les operes famoses del genial mestre és aquesta la més llastimosa per la feblesa de la meitat de la seva musica i per la rucada del argument impossible de pair seriosament sense agafar cagarrines. Música – el millor de la nit el mestre Palumbo, a certs moment no semblava estar escoltant la orquestra del Liceu Veus – tenor Kim, un cover, la millor veu de la nit cant voluntariós i molt segur, no et feia patir gens. baríton Tézier segur fort i disciplinat però no el veig tan en el seu punt mig en opera italiana com en la del seu país, es un pèssim actor, un autèntic estaquirot i camina assegut. Soprano Urmana veu gastada, xiscles lletjos i potser estripats ara de físic gruixut i gens vistos, mezzo Cornetti de 'calderilla', clar que el que li toca cantar te delicte. Escena- neta polida i arregladeta, estic fins els nassos de veure cristos gegantins als escenaris d’òpera, es ja un fet tan repetitiu que repel•leix. Nota final la bellugadissa constant de coristes i extres, que han de estar tota l’estona en perpetu moviment, sempre fan el mateix moviment moderns i sincopats que ja fan pudor, tan se val que estiguin a la xina de Turandot, de 'manolas i toreros' a Carmen o de públic a Pagliacci, sempre fan el mateix, són molt pesats i passats – enyoro l’estatisme sense substancia de l’època Pàmies, ja veus. OPERA - LA FORZA DEL DESTINO - 2012 - 6/10 - Palumbo, Auvray - Urmana, Kim, Tézier, Cornetti