No he vist mai un Hoffmann que tingui
la mateixa durada, és una opera d’estira i arronsa, aquesta funció li he trobat
molts afegits que no coneixia, tan se val, les musiques són entranyables i
sempre s’escolten amb gust, no així l’argument, ja que Hoffmann, el
protagonista, és el tarat numero 1 de l’historia dels argument d’òpera i mira
que hi te competència, però ell guanya.
Avui al pobre tenor se li han acabat
els torrons al capítol venecià.
La director musical contundent i la funció
escenogràfica de Pelly hi tenia molt bones idees i de moviment, a vegades molt
efectiu per la musica que s’escoltava, però el acabat final era en tots els
quadres molt lleig, trist i pobre de colors, com deia la Rafaela de Sitges ‘estoy
bien hecha pero mal terminada’. El Liceu quasi ple i això és molt gratificant
per el que significa per tots nosaltres simples Olympies en mans dels corruptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada