Tal com va dir en Gorina aquest ultim
cap de setmana en reposar pel 33 aquesta pel·lícula es tracte d’una raresa i una
joia del cinema barceloní.
Pel que deia en aquest film l’any 1963,
Madrid li va fer pagar molt car al
director, Joe Font, ja que mai més li
van deixar fer una segona pel·lícula.
El retrat corromput de la burgesia
catalana est molt ben explicat, en Font la coneixia molt be, era un d’ells.
Aquest film es molt entranyable per a
mi perquè hi vaig estar involucrat tangencialment durant tota la seva filmació
y procés de editatge.
La majoria dels que hi surten com a
protagonistes no son actors sinó components de la burgesia del eixample que van
voler ajudar al director desinteressadament.
La primera pel·lícula de la Carulla, de
protagonista la portentosa i exquisida Ana Maria Noe, l’equip artístic, actors, producció, tots
coneguts, molts ja no hi son però es bonic veure’ls de nou tan macos y tan
joves.
És una de les gracies del cinema que
preserva per l’eternitat les imatges de la gent que aprecies.
Hi ha una frase molt gai en la acció
que indirectament esta influenciada per a mi, i no ho recordava fins ahir que
la vaig veure de nou desprès de tantíssims anys.
| VIDA DE FAMILIA - | 1963 - | 8/10 - | http://www.imdb.com/title/tt0057653/ |
2 comentaris:
Qué guapa la Carulla!
Per cert és possible saber quina era aquesta frase?
es una mica llarg de explicar pero això em dona peu per fer un post especial la frase és - ha llamado Bob?
Publica un comentari a l'entrada