El retallar Shakespeare és un fet concret que ho veiem en cada nou espectacle que puja a l’escenari.
Per què retallar i el.liminar palla d’un
autor actual es considera un crim?
Una verdader llàstima que no s’hagin
carregat la darrera historia d’aquest fabulós espectacle, la historia del nen
amb el soldat sense cap, ja que destrempa totalment la intensitat de l’obra com
també ho fan els quinze minuts d’interrupció per anar a pixar.
Obra dura, duríssima, que et costa el
no tancar els ulls i orelles pel que veus i escoltes, una de les peces més sàdiques
mai vistes, però d’una validesa i eficàcia contundent.
Per part de la direcció, un 10 a un director
que mai m’havia arribat a convèncer del tot, Mestres.
Machi és Magnani és Massina, és tot el
que ella vulgui ser.
Les altres quatre superstars de l’obra
res a dir, res a objectar, Silvia cada dia més tendre més fràgil.
Mónica per veu per presencia i per
saber ets la gran tràgica d’aquest moments a casa nostra.
Àurea tens encara la candidesa de quan
eres una nina.
Mar no recordo que et coneixes abans de la funció d’ahir,
perdona’m, ja soc incondicional teu pel que facis.
TEATRE - | DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX - | 2013 - | 9/10 - | Mark Ravenhill - Josep Maria Mestres - Bel, Casanovas, Casamajor, Casas, Lopez, Machi, Marquez |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada