memòria d'uns ulls pintats

Un llibre desconcertant per moltes raons, si bé al començar-lo el trobava excessiu en descripcions perifèriques i mancat de reflexions intimes del narrador, en el transcurs de la lectura t’hi vas acostumant i el ser tan minuciós en descripcions a la manera de descriure com una pel•lícula imatge per imatge és una tècnica que no criticaré però que no em plau massa. Tampoc m’agrada el fet de que els dos protagonistes Germinal i David, són la perfecció física i mental, d’una bondat extrema, nens de 15 anys es comporten com adults entenimentats de bon cor i de principis morals envejables i el mateix per les seves famílies. Això fa que el llibre sigui molt irreal per moltes descripcions de misèries, fam, guerres i postguerres que es fan de manera minuciosa. He començat per el que no m’ha fet el pes d’aquest llibre ara aniré pel que el recomano de manera especial a tots aquells que tinguin fàstic pel feixisme, el franquisme, el aznarisme, i totes les maneres dictatorials de privar de les llibertats de pensament i sexualitats varies. El llibre es mou molt be en com engranar el destí de cada un dels personatges, això fa que quan el comences t’atrapa i no el pots deixar de llegir. Per a mi que estimo tant al barri de la Barceloneta, aquesta narració ha estat un regal ja que fa un homenatge etern a tot el les persones que per circumstancies de la vida els hi ha tocat viure en una zona tan especial i sobre tot els que van viure els anys de la pudenta guerra civil d’aquest merdós estat. LLIBRE - MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS - 2012 - 8/10 - Llluís Llach

la donna del lago

Renoi quina funció! Quin plaer escoltar tots els cantants com si els hi anés l’últim alè de la seva vida en cada moment d’intervenció. Posada en escena complicada, rica, ben vestida. Gags very english, com guarnir al Florez amb una enorme capa escocesa super gai, i el pit ple de collarets monàrquics nomes per sortir a rebre els aplaudiments. La Barcellona amb el paper de la seva vida, poder fer de Braveheart i quedar més mascle que el Mel Gibson. La Didonato que te cara per fer de la dolenta de la pel•lícula però que quan li dona la gana fa el que vol amb la seva veu i amb la teva voluntat. Que sord i cec he estat tota la meva vida per no haver conegut fins avui aquesta meravella d’òpera. Nomes el primer duo de les dues mezzos ja val el preu de l’entrada i el desplaçar-te al cinema ple de cacatues de la part alta que no paren de fer soroll amb el mòbils, perquè no saben ni apagar-los. CINE - LA DONNA DEL LAGO - 2013 - 10/10 - Michele Mariotti, John Fulljames - Joyce Didonato, Juan Diego Florez, Daniela Barcellona, Colin Lee, Simón Orfila

concert aniversari wagner, bayreuth

Com a cosa excepcional el teatre de Bayreuth va obrir ahir les portes amb tota la gala que fos possible, quasi tothom de negre i de cerimònia per rendir homenatge al aniversari del naixement de Richard Wagner. Concert molt ben escollit amb una primera part amb el primer acte de Valquíria, i per la segona part un compendi del millor d’aquest geni: Tristán, Capvespre i Mestres cantaires. El gran triomfador de la nit va ser el director Thielemann i la orquestra del teatre, poques vegades he gaudit d’unes interpretacions televisives amb tanta qualitat simfònica, un bravo per tots ells i per la retransmissió de la cadena Arte El tenor Botha el vaig veure millor que mai vocalment, ja que no m’ha agradat pas massa quan le vist en altres ocasions, això sí esta que explota, la faixa del smoking estava a punt de rebentar. La soprano Westbroek es una segona fila, aplicada y correcte i prou, ni el color de la veu ni la emissió em fan peça, potser és que m’hi haig d’anar acostumant. TV - CONCERT ANIVERSARI WAGNER, BAYREUTH - 2013 - 8/10 - Cristian Thielemann -Das Orchester der Bayreuther Festspiele, Eva Maria Westbroek, Johan Botha, Kwangchul Youn

la meva ismènia

No vull parlar de la difícil tasca de posar en solfa una comèdia del segle dinou explicant una historia de la alta burgesia francesa als voltants de Paris, per una companyia teatral barcelonina que no rep cap mena d’ajut oficial. Era realment necessari desempolsar aquest cadàver? Em pregunto jo. No crec que ni amb tots els mitjans del TNC i una orquestra de 20 musics al darrera això interesses al públic angoixat del segle XXI El que si vull remarcar és el fet de que l’autor Labiche hagués escrit i estrenat amb èxit dues-centes comedietes sense cap altre motiu que no fos afalagar a la classe burgesa dominant, un món que en la mirada d’un Zola era cruel i despietat amb la gent treballadora, pagesos, obrers de fabriques i nens sense escolaritzar. Un tipus de teatre cínic i ineficaç. TEATRE - LA MEVA ISMÈNIA - 2013 - 5/10 - Bonnin - Pla, Ràfols, Urroz, Lambert, Ycobalzeta

la vida iba en serio

Si ara fa set dies m’haguessin dit que llegiria un llibre de Jorge Javier Vázquez i que a sobre m’agradaria molt, hagués pensat que estava per tancar en un frenopàtic. El confessar que has llegit un llibre d’aquest autor - fins abans d’ahir no sabia ni que havia escrit cap llibre- i no sentir certa vergonya o pudor tot és un, ja que estem acostumar a dividir les persones en classificacions estandarditzades. He de reconèixer que he llegit el llibre d’un sol tret, no el podia deixar, i que el seu relat m’ha emocionat moltes vegades, que es un escrit que el recomanaria a tothom que vulgui sentir alguna cosa més que un plaer estètic, de fet ja l’he recomanat. De què va la historia? És una biografia novel•lada a tres veus, descriu els primers trenta anys de la seva vida, una vida que transcorre en un barri marginal de Badalona, un cant d’amor a la família d’estil mediterrani, les pors i els complexes, els silencis i els secrets. L’arribada a Madrid per guanyar-se la vida que a ell li agrada. En el llibre no hi ha xafarderies ni noms propis de gent famosa, nomes esta centrat a la família d’emigrants i als amics. Que gran és el nostre país gracies a les gents que hem vingut en generacions passades d’altres terres llunyanes. LLIBRE - LA VIDA IBA EN SERIO - 2012 - 8/10 - Jorge Javier Vázquez

els feréstecs

Figurateeeeee, tal com diu dotzenes de vegades la esplèndida Rosa Renom al transcurs de l’obra, que aquesta obra no hagués estat dirigida per el mestre del divertiment barroc com es el mestre Lluís Pasqual. Figurateeeeee que els portentosos actors Renom, Bosch, Conejero, Masó, Ruiz, Vila etc. no haguessin estat disponibles per aquesta primavera a la convocatòria del director. Figurateeeeee que aquesta deliciosa i divertida tonteria veneciana hagués estat assignada e un director com en Manrique o en Ollé. Figurateeeeee que no arribo a agafar aquest títol en el abonament del Lliure, doncs les rialles estrepitoses i irrefrenables que m’hagués perdut. Figurateeeeee que hi veig obra per mesos si la companyia s’ho proposes. TEATRE - ELS FERÉSTECS - 2013 - 10/10 - Pasqual - Aubert, Banito, Bosch, Conejero, Lopez, Martinez, Masó, Renom, Ruiz, Vila

nate & margaret

Una tendre comèdia sentimental entre dos veïns impossibles un noi estudiant de cinema, sensible i gai amb una dona de caràcter tímid i tremolos, de 52 anys que es guanya la vida recitant monòlegs en cafès de la ciutat de Chicago, baralles i mals entesos per acabar fent les paus i amb un noi que acaba la carrera fent un documentat sobre la seva veïna que ara ha triomfat i esta actuant en un fastuós teatre. Tot pur sucre i mel. NATE & MARGARET - 2012 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt1776252/?ref_=fn_al_tt_1

exit through the gift shop

Sens dubte una de les millors pel•lícules per entendre l’art actual, el de la jove generació que crea art en aquest segle acabat de començar. Tot ve del ‘street art’ amb totes les seves variacions que els graffiters de fa trenta anys, quan els aerosols de pintura van estar al abast de tothom, van portar a terme. De fer historiades lletres identificatives de la personalitat velada del artista fins a les consignes ideològiques dels graffitis moderns i va un abisme. Un bon exemple del que dic és l’obra d’art d’aquest gran artista de l’art del carrer que és Banksy, el més conegut de tota la generació de artistes moderns, tot i que ningú sap realment com és físicament, ha mantingut el seu misteri en benefici de la seva obra que estant de molta qualitat estètica i ideològica el fet de estar feta per un home fantasma, fa que el seu valor mediàtic s’incrementi fins a límits estratosfèrics pensant que estem parlant de dibuixos del carrer. Banksy ha rodat una pel•lícula, que si be formalment no esta en el nivell de la seva obra artística plàstica, sí que te una importància capital per entendre l’art de avui en dia i conèixer mitja dotzena dels seus mes coneguts creadors. Com a comentari final diré que la majoria de les obres que es veuen a la pel•lícula son recreacions, deformacions i rectificacions de imatges ja en la iconografia popular, creades per artistes del passat segle XX, però fa que amb molta mala llet, el contingut sigui molt mes agressiu i res te a veure amb el que els seus artistes creadors digueren en el passat. EXIT THROUGH THE GIFT SHOP - 2010 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1587707/?ref_=fn_al_tt_1

rèquiem mozart

De totes les obres de Mozart, de tot aquella muntanya de obres mestres, la peça que prefereixo i que m’arriba mes al fons del pou de la sensibilitat amagada és el Rèquiem, darrera obra inacabada obra cabdal de la historia de les musiques, és la piràmide de Keops de la musica clàssica. Avui la versió oferta ha estat de sublim interpretació gracies a una exemplar orquestra i al seu director quasi octogenari però amb una potencia energètica que ha comunicat a tots els integrants la electricitat necessària per que el resultat fos exultant. Orgull patriòtic el comprovar que cor i solistes eren tots de la cantera de la nostra nació, perfecció i talent a dojo. Nomes puc dir que si no hagués llegit el programa i m’haguessin dit que tot aquell conjunt l’havia portat el austríac Hager de les terres germàniques m’ho hagués empassat per la manera disciplinada y perfecte que han tret la seva feina tots ells. No crec que el Cor Madrigal hagi tingut unes aclamacions tan contundents com les que ha rebut avui d’un Auditori ple de gom a gom, cosa estranya últimament que els llocs de musica clàssica no es veuen gaire sovint amb el paper de taquilles esgotat. Un Rèquiem por no oblidar mai i de aperitiu la simfonia que el mestre de Mozart va composar quatre anys desprès de la mort desgraciada d’Amadeus, la la 104 de Haydn. CONCERT - RÈQUIEM MOZART - 2013 - 10/10 - Staatkapelle Weimar, Cor Madrigal, Leopold Hager, Elena Copons, Anna Alàs, Marc Sala, Enric Martinez-Castignani