la vida iba en serio

Si ara fa set dies m’haguessin dit que llegiria un llibre de Jorge Javier Vázquez i que a sobre m’agradaria molt, hagués pensat que estava per tancar en un frenopàtic. El confessar que has llegit un llibre d’aquest autor - fins abans d’ahir no sabia ni que havia escrit cap llibre- i no sentir certa vergonya o pudor tot és un, ja que estem acostumar a dividir les persones en classificacions estandarditzades. He de reconèixer que he llegit el llibre d’un sol tret, no el podia deixar, i que el seu relat m’ha emocionat moltes vegades, que es un escrit que el recomanaria a tothom que vulgui sentir alguna cosa més que un plaer estètic, de fet ja l’he recomanat. De què va la historia? És una biografia novel•lada a tres veus, descriu els primers trenta anys de la seva vida, una vida que transcorre en un barri marginal de Badalona, un cant d’amor a la família d’estil mediterrani, les pors i els complexes, els silencis i els secrets. L’arribada a Madrid per guanyar-se la vida que a ell li agrada. En el llibre no hi ha xafarderies ni noms propis de gent famosa, nomes esta centrat a la família d’emigrants i als amics. Que gran és el nostre país gracies a les gents que hem vingut en generacions passades d’altres terres llunyanes. LLIBRE - LA VIDA IBA EN SERIO - 2012 - 8/10 - Jorge Javier Vázquez