rèquiem mozart

De totes les obres de Mozart, de tot aquella muntanya de obres mestres, la peça que prefereixo i que m’arriba mes al fons del pou de la sensibilitat amagada és el Rèquiem, darrera obra inacabada obra cabdal de la historia de les musiques, és la piràmide de Keops de la musica clàssica. Avui la versió oferta ha estat de sublim interpretació gracies a una exemplar orquestra i al seu director quasi octogenari però amb una potencia energètica que ha comunicat a tots els integrants la electricitat necessària per que el resultat fos exultant. Orgull patriòtic el comprovar que cor i solistes eren tots de la cantera de la nostra nació, perfecció i talent a dojo. Nomes puc dir que si no hagués llegit el programa i m’haguessin dit que tot aquell conjunt l’havia portat el austríac Hager de les terres germàniques m’ho hagués empassat per la manera disciplinada y perfecte que han tret la seva feina tots ells. No crec que el Cor Madrigal hagi tingut unes aclamacions tan contundents com les que ha rebut avui d’un Auditori ple de gom a gom, cosa estranya últimament que els llocs de musica clàssica no es veuen gaire sovint amb el paper de taquilles esgotat. Un Rèquiem por no oblidar mai i de aperitiu la simfonia que el mestre de Mozart va composar quatre anys desprès de la mort desgraciada d’Amadeus, la la 104 de Haydn. CONCERT - RÈQUIEM MOZART - 2013 - 10/10 - Staatkapelle Weimar, Cor Madrigal, Leopold Hager, Elena Copons, Anna Alàs, Marc Sala, Enric Martinez-Castignani