memòria d'uns ulls pintats

Un llibre desconcertant per moltes raons, si bé al començar-lo el trobava excessiu en descripcions perifèriques i mancat de reflexions intimes del narrador, en el transcurs de la lectura t’hi vas acostumant i el ser tan minuciós en descripcions a la manera de descriure com una pel•lícula imatge per imatge és una tècnica que no criticaré però que no em plau massa. Tampoc m’agrada el fet de que els dos protagonistes Germinal i David, són la perfecció física i mental, d’una bondat extrema, nens de 15 anys es comporten com adults entenimentats de bon cor i de principis morals envejables i el mateix per les seves famílies. Això fa que el llibre sigui molt irreal per moltes descripcions de misèries, fam, guerres i postguerres que es fan de manera minuciosa. He començat per el que no m’ha fet el pes d’aquest llibre ara aniré pel que el recomano de manera especial a tots aquells que tinguin fàstic pel feixisme, el franquisme, el aznarisme, i totes les maneres dictatorials de privar de les llibertats de pensament i sexualitats varies. El llibre es mou molt be en com engranar el destí de cada un dels personatges, això fa que quan el comences t’atrapa i no el pots deixar de llegir. Per a mi que estimo tant al barri de la Barceloneta, aquesta narració ha estat un regal ja que fa un homenatge etern a tot el les persones que per circumstancies de la vida els hi ha tocat viure en una zona tan especial i sobre tot els que van viure els anys de la pudenta guerra civil d’aquest merdós estat. LLIBRE - MEMÒRIA D'UNS ULLS PINTATS - 2012 - 8/10 - Llluís Llach