A vegades l’operació nostàlgia no funciona com era
previst, en aquest cas concret el meu record d’aquella funció de fa 40 anys era
d’una qualitat insuperable, potser que ara fa 40 anys jo no havia vist tan
teatre com el que vist fins avui.
El repartiment d’aquell primer muntatge era magnífic, l’excel·lència
brillava en cada un dels personatges.
En la funció d’ara, tot i que hi ha alguns rols que estan
a la mateixa alçada d’aquells moments la comunicació amb la platea no és la
mateixa ni de lluny, en el primer acte quasi no hi van haver rialles, to era
silenci, la qual cosa es feia dramàtica, sobre tot perquè els pobres actors que
estan lluitant a dalt de l’escenari per fer riure o al menys somriure, reben la
fredor per part del públic.
El teatre amb un 60% d’ocupació en un divendres nit,
trist molt trist, estic segur que si aquesta peça s’hagués donat al teatre de Gràcia,
al mateix lloc de l’estrena d’aquells llunyans temps, haques guanyat amb
trempera i sobre tot en proximitat de calor entre actors i públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada