Quan anava al collegi i en l’últim curs vaig tenir que
fer un treball per un professor i capellà , que em va influenciar molt en el
món de la literatura i del art, l’únic que he trobat en tota la meva vida que
he admirat, clar que pocs anys desprès em vaig assabentar que havia penjat els hàbits
i que s’havia casat, cosa totalment comprensible, doncs bé , aquell estimat
professor ens va demanar de fer uns treballs sobre pintors famosos i la nostra
percepció sobre la seva obra, jo vaig triar Goya i Renoir, més que res per
influencia del pare, per fer els treballs em vaig fer amb dos llibrets amb
reproduccions en colors vius, n’hi havia com un parell de dotzenes de les obres
mestres de cada pintor, les obres cabdals de Renoir les vaig memoritzar ja que
les vaig treballar una a una i encara les estimo com una cosa molt meva.
Doncs bé a la magna exposició de la Fundació Mapfre de
totes aquelles obres mestres només n’hi ha dues, ‘El ball del Moulin de la
Galette’ i ‘La lectora’ tota la resta son obres irregulars i moltes d’elles si
no fos per la firma que porten no estarien ni penjades ni per suposat tan
vigilades per una mena de opressiva Gestapo, la mostra queda curta, sort que l’ajuda
de Rusiñol i Picasso entre molts d’altres fan de crossa del geni francès que
com tothom tenia mesos bons i mesos no tan bons.
Particularment a mi només m’interessa el Renoir jove i
les seves pintures del segle 19, tot el que va pintar al segle 20 es repetitiu
i cromàticament molt feble, però clar això es tan sols una opinió.
EXPO - RENOIR ENTRE DONES - 2016 - 8/10 - Fundación Mapfre
