Són set hores de durada però amb cinc la cosa també hagués
funcionat, hi ha un excés de escenes repetides, una manera de fer que recorda
el teatre del segle 19 en que les mateixes coses dites per diferent personatges
te les repetien tres vegades perquè se’t quedessin fixades a la memòria, la
veritat, aquí es tot un excés del director Jean-Marc Vallée (C.R.A.Z.Y., The
young Victoria)
Nicole Kidman encara que amb una cara destrossada per
unes operacions estètiques desgraciades, en les tres escenes que te amb la psicòloga o psiquiatre justifica
plenament el premi Emmy com actriu principal que li han atorgat.
Altre dos premis Emmys també del tot justificats,
Alexander Skarsgard com a maltractador intermitent i Laura Dern en una de les
seves millors interpretacions de la seva llarga carrera, aquí quan ella esta en
escena esborra a totes les seves companyes o companys, ella pot amb tot.
El que un assassinat que se t’anuncia en els primers
minuts del primer capítol no sàpigues qui es el mort i l’assassí fins el minuts
finals de la sèrie és tot un encert.
1 comentari:
Efectivament, les escenes de Kidman amb la consellera matrimonial són d'antologia.
Publica un comentari a l'entrada