Amb la Norma em passa com amb els Polvorones de Estepa
a vegades m’agraden molt i altres vegades se’m indigesten, aquesta vegada la
Norma del MET se m’ha fet eterna, segurament jo no tenia el dia o potser la
direcció musical no ha fet res per millorar la miserable orquestració feta per
Bellini i només sentia unes veus cridaneres i insistents que m’irritaven.
La Sondra te uns pianíssims macos i prou li manca allò
que no tindrà mai, contundència en la veu i mala llet de diva, la Joyce, aquí
vestida de pobre però amb un pentinat de 750 $ dissenyat per John Barrett, ens
ofereix el seu bon fer tan en l’aspecte vocal com en l’interpretatiu, el
Calleja amb actuació pèssima, sobre actuada i amb veu estrident, el Sr. Rose el
pitjor Oroveso de l’historia de les Normes, m’ha fet enyorar al Ivo Vinco de èpoques
pretèrites i me’n vaig fer un tip de veure’l.
El decorat dels dos actes centrals, la cabana rustica
habitacle de la protagonista, és un dels més lletjos que he vist mai, cota estètica
difícil de superar.
DVD - NORMA - 2017 - 7 /10 - MET - Carlo Rizzi, David McVicar - Sondra Radvanovsky, Joyce DiDonato, Joseph Calleja, Matthew Rose
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada