dimecres, 25 d’octubre del 2017

norma







Amb la Norma em passa com amb els Polvorones de Estepa a vegades m’agraden molt i altres vegades se’m indigesten, aquesta vegada la Norma del MET se m’ha fet eterna, segurament jo no tenia el dia o potser la direcció musical no ha fet res per millorar la miserable orquestració feta per Bellini i només sentia unes veus cridaneres i insistents que m’irritaven.

La Sondra te uns pianíssims macos i prou li manca allò que no tindrà mai, contundència en la veu i mala llet de diva, la Joyce, aquí vestida de pobre però amb un pentinat de 750 $ dissenyat per John Barrett, ens ofereix el seu bon fer tan en l’aspecte vocal com en l’interpretatiu, el Calleja amb actuació pèssima, sobre actuada i amb veu estrident, el Sr. Rose el pitjor Oroveso de l’historia de les Normes, m’ha fet enyorar al Ivo Vinco de èpoques pretèrites i me’n vaig fer un tip de veure’l.    
 
El decorat dels dos actes centrals, la cabana rustica habitacle de la protagonista, és un dels més lletjos que he vist mai, cota estètica difícil de superar.


DVD - NORMA - 2017 - 7 /10 - MET - Carlo Rizzi, David McVicar - Sondra Radvanovsky, Joyce DiDonato, Joseph Calleja, Matthew Rose