Un cara a cara d’Anglaterra i els Estats Units defensant
cadascú una peça cabdal de musica clàssica del segle XX, afortunadament per l’espectador,
ningú va perdre en la competició.
El solista del concert, Muller-Schott ve fer viure
intensament la infinita tristesa de la composició amb un dolorós plany que
sortia del cor del violoncel venecià de 1727
El director Grams especialista en musiques nord-americanes
com ens ho va demostrar ara fa dues temporades en un magnífic Festival
Gershwin, ara amb Copland y la seva torrentera de sons racials i descriptius de
paisatges així com situacions , es va lluir sens dubte.
De propina el solista alemany ens va regalar la
preciosa Havanera de Ravel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada