El director Marcel Gisler ens dona en aquesta obra de
la petita cinematografia suïssa una obra molt complexa que es de mal
classificar encara que de molts valors afegits.
Entrant en matèria a partir d’una mare que viu sola y
de edat i salut preocupants, paper que porta divinament l’actriu, nova per mi,
Sibylle Brunner ens mostra moltes coses, tan interessants com entrecreuades.
Adicions de la gent gran, estimació entre germans,
soledat del escriptor o creador, amors amb diferencies notables d’edat, dependència
en les parelles que trontollen i sobre tot amagar desitjos inconfessables que
destrossen vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada