La novel·la d’aquest nou autor m’ha sorprès per moltes
raons, la primera de totes és que un xicot jove s’hagi atrevit a fer en la seva
primera novel·la en una llarga narració de 464 pagines és molt arriscat.
També trobo molt interessant que dins la narració de
caire absolutament realista i actual en l’Espanya de províncies tan mancada de
llibertats en el tema homosexual s’hi infiltrin petits contes al estil germans
Grimm o H.C. Andersen, tan ben lligats amb el que esta narrant l’autor en
aquell moment sobre els personatges en conflicte.
Ja he escoltat que esta treballant en la seva segona
obra, espero que tingui sort en poder-la publicar aviat i així llegir-la i
valorar-la.
Com és natural, l’autor Oliva posa molta part de la
seva vida viscuda i privada, cosa que es d’agrair per saber més o menys com és
l’autor-persona.
A la recta final del llibre l’autor Olivas, juga amb
tu, t’atordeix amb situacions contraposades que et fan ballar el cap per acabar
amb una coda final amb musica d’òpera del segle XIX de la manera més brillant i
amb llàgrimes als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada