Lautaro Perotti ens presenta un mosaic en forma de pòquer
en que tots els personatges tenen alguna tara psicològica i són però que molt
desgraciats, es barallen, s’insulten i a vegades s’estimen.
Argument críptic en que no he entens gairebé res, jo només
comprenc les passions eternes i que tenen a veure en l’etern comportament humà,
les tràgiques passions que es vivien en les obres de l’antiga Grècia, ara bé
les passions que vol inspirar aquest autor argentí, tenen un fonament que
desconec i conseqüentment no em puc emocionar del que no conec.
Tampoc fa res l’autor per ensenyar-nos el perquè de
tot el que es produeix al escenari, tots aquells crits, cops i violència
extrema que al no tenir fonaments demostratius es fa reiterativa i pesada.
Perotti com director d’escena perfecte així com la interpretació
de tot el conjunt de cinc personatges.
Menció especial al nu integral, diguem-ne que prou
justificat per la seva absoluta bellesa, del actor Patrick Criado
TEATRE - CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS - 2018 - 5 /10 - Perotti - Castro, Criado, Lavin, Machi, Marín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada