Un espectacle blanc, fet a mida per persones que
caminen per la vida amb el catecisme a la mà.
Totes les referències que han perdurat fins els
nostres dies com a mostres d’amors diferents han estat esborrades, ni els amors
de Aquil amb Pàtrocle de l’Ilíada, ni les passions sensuals de Ulisses amb la
deessa Circe surten per enlloc.
La companyia molt disciplinada en tocant a les
coreografies i moviment escènic, referent al cant arriben on poden.
Un munt de brometes innocents, conyes sense suc ni bruc
que no arriben on segurament el director voldria.
No és un festival de fi de curs de teatre de capellans
o monges de nens rics, però casi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada