Que carallots que són els escriptors anglesos
d’aquella determinada època.
Tots els personatges d’aquesta famosíssima novel·la o
bé són molt dolents o bé molt desgraciats i quasi totes les vagades els
personatges dolents són els que fan desgraciats als altres.
L’única criatura de la novel·la que no és ni dolenta
ni desgraciada es la protagonista absoluta, la Becky Sharp, que deixa la seva
anima i consciencia en un calaix de la casa i es dedica a viure i sobreviure,
que no és poc en aquella època de terribles desigualtats socials.
La sèrie rica, ben interpretada i ben estructurada
però al meu gust massa neta i polida, els colors massa vius i una mica de
brutícia i polsim a la roba hagués estat millor per fer més creïble la
historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada