kiki, el amor se hace

Pel·lícula interessant com totes les de Paco León, director amb un segell personal que encara ha de polir una mica l’estil narratiu per fer unes obres rodones.

Ara bé aquest xicot te alguns moments que són un autèntic deliri, tocat per la mà de deu, com el que te en aquest film, l’única i insuperable Candela Peña en una cerimònia religiosa de caràcter funerari, on no recordo haver rigut tant fins el perill d’ennuegar-me, només per aquells cinc escassos minuts val la pena la visió d’aquesta pel·lícula.

Interpretacions molt bones per par de tot el equip coral de actrius i actors en aquesta obra de factura sincopada.

DVD - KIKI, EL AMOR SE HACE - 2016 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt4922692/

jeanne eagels

Adoro el cinema en blanc i negre dels anys 40 i 50, m’agrada molt el director George Sidney.

Pel·lícula que estava en la llista de les assignatures per passar, Kim Novak, una actriu fluixa de recursos però tan bonica que és un goig tenir-la tota l’estona en pantalla per explicar-nos la historia verídica de la actriu Eagels de teatre i de cinema de curta carrera als anys 20.

Va morir molt jove de fama mal païda, drogues i alcohol, la Novak fa el millor que el director li ha ensenyat i en molts moments està convincent i tot.

Us he dit que cada dia m’agrada mes el cinema en blanc i negre dels anys 50?

DVD - JEANNE EAGELS - 1957 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0050560/

der fliegende holländer

Aquesta barreja multicultural de molts països en solfa, Espanya, Noruega, Alemanya, Bangladesh, China, Suècia i Catalunya es el Achimdanke wagnerià de final d’any, un peça molt distreta de veure, per lo vistosa i diferent a tantes altres.

A mi tant em fa que el Hollander arribi a una factoria de Pescanova del Liceu o mercat a cel obert de l’Àsia més pobre del Real, sempre i quan m’agradi el que veig, i com per a mi la lletra de les operes de Wagner m’importen ben poc si les imatges lliguen am la musica ja em dono per satisfet.

El que si que no puc passar es que en tot un Real les veus, totes, siguin de qualificació regular, cosa que fa que l’impacta musical no arribi on tenia que arribar, o sigui al meu cor.

Tenia raó el mestre de cerimònies quan deia que l’Erik cantava a un nivell tan al límit que ‘treia el fetge per la boca’, com quasi estava ben encertat.

DVD - DER FLIEGENDE HOLLÄNDER - 2016 - 7/10 - Real - Heras-Casado, Ollé - Youn, Brimberg, Schukoff

el llac dels cignes

Un Achimdanke no habitual, ja que el ballet no és plat de cada dia a aquella casa i ho entenc molt be ja que hi ha tants pocs títols de ballet clàssic que quedin per la perpetuïtat, que per repetitiu la cosa cansa i ens esgota.

Cap títol mes escaient a l’esgotament que aquest d’avui, El llac dels cignes, el més famós i celebre dels ballets de totes les èpoques, no te cap altra rival que li pugui fer ombra, ni de prop ni de lluny, però vist ja tantes vegades que es fa realment un plom, l’agafes amb il·lusió i al cap de 40 minuts ja comences a mirar el mòbil i a la fi nomes escoltes la meravellosa musica de Txaikovski com a musica de fons.

Si a sobre la versió que et donen el la del any 1984, mateixos decorats, ben avorrits per cert, mateix vestuari i mateixa coreografia , la cosa empitjora. 

Aquesta funció com sempre els gran triomfadors son els 30 nois i noies del cos de ball que han d’ajustar tota l’estona la seva saviesa en buscar la sincronia amb la resta del equip, feina molt difícil i de tindre errades amb molta facilitat. 

Però com els espectadors estem tocats de l’ala, els únics que reben grans aplaudiments i bravos son els ballarins estrelles, que en aquest cas són d’una mediocritat soporífera i els pobres xicots i xicotes que han estat quasi tota l’estona en escena , tan sols uns aplaudiments de passa volant.

El millor Llac dels cignes que he vist últimament i que no em cansa gens  es el de Matthew Bourne per la intenció que li ha donat a la magnifica musica del compositor homosexual rus i que no te res a veure amb les piruetes a vegades ben ridícules del Senyor Petipa.

DVD - EL LLAC DELS CIGNES - 2016 - 6/10 - Paris Bastille - Pähn, Noureev, Ezio & Franca - Ganio, Albisson, Alu

a cada rey su merecido

No podia triar millor obra per acabar el meu any en l’aspecte teatral, em va atraure el títol en castellà, ja que no estem molt acostumats a estrenes en llengua castellana d’autors nous, no estem parlant aquí de casos com Calderón o Lorca, sinó d’un senyor que no tenia el gust de conèixer.

Gran sorpresa la meva ja que no es tracta d’una obra de estructura normal, no estem veient una comèdia dramàtica sinó des de el minut u ja s’intueix la tragèdia, no tan sols pel text en si mateix, sinó per la projecció que el director li ha donat a tota vomitada verbal en que el protagonista (avi) obra la obra, i a mida que anem avançant amb l’avi i es seus dos nets en les intrigues familiars tan lligades en la política d’aquell no tan estrany país ens atindrem en una tragèdia a la manera clàssica i de contundents resultats.

No vull donar pistes de l’argument, ja he dit prou, és millor anar verge al teatre i que les meravelloses interpretacions d’aquells tres homes et descobreixin els secrets i les mentides tan freqüents a totes les famílies.

Ja he dit que les interpretacions son esplèndides sobre tot si tenim a la ma i al pensament totes les dificultats de canvis, moviments, accions i violències que es viuen sobre la despullada terra d’aquell país de guerra perpetua, tot això només ho podem agrair al talent del director Oscar Molina que aquí ha encertat de manera clara.

Desprès de la funció hi va haver un col·loqui que per desgracia no vaig poder gaudir ja que tenia que sortir de la ciutat aquella mateixa nit, sentint-ho molt.

 

TEATRE- A CADA REY SU MERECIDO de Félix Herzog - 2016 - 9/10 - Oscar Molina - Félix Herzog, Julio Alonso, David Solans