Gran sorpresa la meva ja que no es tracta d’una obra
de estructura normal, no estem veient una comèdia dramàtica sinó des de el
minut u ja s’intueix la tragèdia, no tan sols pel text en si mateix, sinó per
la projecció que el director li ha donat a tota vomitada verbal en que el protagonista
(avi) obra la obra, i a mida que anem avançant amb l’avi i es seus dos nets en
les intrigues familiars tan lligades en la política d’aquell no tan estrany país
ens atindrem en una tragèdia a la manera clàssica i de contundents resultats.
No vull donar pistes de l’argument, ja he dit prou, és
millor anar verge al teatre i que les meravelloses interpretacions d’aquells
tres homes et descobreixin els secrets i les mentides tan freqüents a totes les
famílies.
Ja he dit que les interpretacions son esplèndides
sobre tot si tenim a la ma i al pensament totes les dificultats de canvis,
moviments, accions i violències que es viuen sobre la despullada terra d’aquell
país de guerra perpetua, tot això només ho podem agrair al talent del director
Oscar Molina que aquí ha encertat de manera clara.
Desprès de la funció hi va haver un col·loqui que per
desgracia no vaig poder gaudir ja que tenia que sortir de la ciutat aquella
mateixa nit, sentint-ho molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada