A mi tant em fa que el Hollander arribi a una factoria
de Pescanova del Liceu o mercat a cel obert de l’Àsia més pobre del Real,
sempre i quan m’agradi el que veig, i com per a mi la lletra de les operes de Wagner
m’importen ben poc si les imatges lliguen am la musica ja em dono per satisfet.
El que si que no puc passar es que en tot un Real les
veus, totes, siguin de qualificació regular, cosa que fa que l’impacta musical
no arribi on tenia que arribar, o sigui al meu cor.
Tenia raó el mestre de cerimònies quan deia que l’Erik
cantava a un nivell tan al límit que ‘treia el fetge per la boca’, com quasi estava
ben encertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada