diumenge, 1 de gener del 2017

el llac dels cignes


Cap títol mes escaient a l’esgotament que aquest d’avui, El llac dels cignes, el més famós i celebre dels ballets de totes les èpoques, no te cap altra rival que li pugui fer ombra, ni de prop ni de lluny, però vist ja tantes vegades que es fa realment un plom, l’agafes amb il·lusió i al cap de 40 minuts ja comences a mirar el mòbil i a la fi nomes escoltes la meravellosa musica de Txaikovski com a musica de fons.

Si a sobre la versió que et donen el la del any 1984, mateixos decorats, ben avorrits per cert, mateix vestuari i mateixa coreografia , la cosa empitjora. 

Aquesta funció com sempre els gran triomfadors son els 30 nois i noies del cos de ball que han d’ajustar tota l’estona la seva saviesa en buscar la sincronia amb la resta del equip, feina molt difícil i de tindre errades amb molta facilitat. 

Però com els espectadors estem tocats de l’ala, els únics que reben grans aplaudiments i bravos son els ballarins estrelles, que en aquest cas són d’una mediocritat soporífera i els pobres xicots i xicotes que han estat quasi tota l’estona en escena , tan sols uns aplaudiments de passa volant.

El millor Llac dels cignes que he vist últimament i que no em cansa gens  es el de Matthew Bourne per la intenció que li ha donat a la magnifica musica del compositor homosexual rus i que no te res a veure amb les piruetes a vegades ben ridícules del Senyor Petipa.


DVD - EL LLAC DELS CIGNES - 2016 - 6/10 - Paris Bastille - Pähn, Noureev, Ezio & Franca - Ganio, Albisson, Alu