Adoro el cinema en blanc i negre dels anys 40 i 50, m’agrada
molt el director George Sidney.
Pel·lícula que estava en la llista de les assignatures
per passar, Kim Novak, una actriu fluixa de recursos però tan bonica que és un
goig tenir-la tota l’estona en pantalla per explicar-nos la historia verídica
de la actriu Eagels de teatre i de cinema de curta carrera als anys 20.
Va morir molt jove de fama mal païda, drogues i
alcohol, la Novak fa el millor que el director li ha ensenyat i en molts
moments està convincent i tot.
Us he dit que cada dia m’agrada mes el cinema en blanc
i negre dels anys 50?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada