dimarts, 27 de desembre de 2016

renoir entre dones



Quan anava al collegi i en l’últim curs vaig tenir que fer un treball per un professor i capellà , que em va influenciar molt en el món de la literatura i del art, l’únic que he trobat en tota la meva vida que he admirat, clar que pocs anys desprès em vaig assabentar que havia penjat els hàbits i que s’havia casat, cosa totalment comprensible, doncs bé , aquell estimat professor ens va demanar de fer uns treballs sobre pintors famosos i la nostra percepció sobre la seva obra, jo vaig triar Goya i Renoir, més que res per influencia del pare, per fer els treballs em vaig fer amb dos llibrets amb reproduccions en colors vius, n’hi havia com un parell de dotzenes de les obres mestres de cada pintor, les obres cabdals de Renoir les vaig memoritzar ja que les vaig treballar una a una i encara les estimo com una cosa molt meva.

Doncs bé a la magna exposició de la Fundació Mapfre de totes aquelles obres mestres només n’hi ha dues, ‘El ball del Moulin de la Galette’ i ‘La lectora’ tota la resta son obres irregulars i moltes d’elles si no fos per la firma que porten no estarien ni penjades ni per suposat tan vigilades per una mena de opressiva Gestapo, la mostra queda curta, sort que l’ajuda de Rusiñol i Picasso entre molts d’altres fan de crossa del geni francès que com tothom tenia mesos bons i mesos no tan bons.

Particularment a mi només m’interessa el Renoir jove i les seves pintures del segle 19, tot el que va pintar al segle 20 es repetitiu i cromàticament molt feble, però clar això es tan sols una opinió.

EXPO - RENOIR ENTRE DONES - 2016 - 8/10 - Fundación Mapfre