divendres, 12 de maig de 2017

parsifal





He vist molts Parsifals i mai el model standard original de la fabrica Wagner o sigui el que segueix al peu de la lletra el que diuen els cantables, aquest Achimdanke modernista, el mes esperat, per els comentaris que li vaig llegir al seu blog, m’ha colpit de valent, ja que el seu suport musical es de categoria molt alta, tant la part de direcció musical, com la coral com també els cantants eminents que broden els seus rols, en fi musicalment res més es podria demanar.

La versió plàstica podria ser més discutible però no ho faré, fa bonic, molt bonic, les vidrieres modernistes que es belluguen al compàs de la musica que sona, unes imatges inoblidables. 

Com l’acció el director de escena la fa passar a un hospital de l’epoca Freud, entre trepanacions, camises de força, personal frenopàtic i caixes de morts, tot plegat m’ha arribat i com jo les tonteries místiques wagnerianes les conec poc , m’he fet la meva composició argumental i ho he passat d’allò més bé.

Una funció per desar i tornar a veure a quest estiu  com més tard.

DVD - PARSIFAL - 2017 - 9/10 - Viena - Semyon Bychkov, Alvis Hermanis - Christopher Ventris, Nina Stemme, Kuangchul Youn, Gerald Finley, Jochen Schmeckenbecher