Txaikovski es el meu compositor preferit i encara que
te els ballets més famosos de l’historia, no són els meus preferits ja que el
meu gust s’enfila per també dos compositors russos en Khachaturian i el seu
Spartacus i en Prokòfiev i els seu Romeo i Julieta.
El Teatre de l’Scala te aquest ballet des de fa molts
anys en el seu repertori i sempre de la ma de la única i insuperable versió de
Keneth Mac Millan, la que va crear per el duo Fontein/Noureyev allà pels anys
60
Amb una direcció orquestral molt fina, aquesta versió
ens mostra el súper divo Bolle, personatge carismàtic dins els mitjans de comunicació
de tota l’Itàlica eterna, per mi massa gran, i no de edat, sinó també de
proporcions físiques , es un ballarí que sempre desentona perquè es 10 o 20 centímetres
mes llarg que els seus companys i això se’m fa antipàtic.
En canvi el que si que trobo esplèndida es aquesta
nova estrella del ballet la afroamericana Misty Copeland, un prodigi de sentiments,
tècnica i sensibilitat tot perfectament amalgamat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada