Thomas Adès, una musica que no va enlloc, ganes de fer
el modern sense contemplacions, només tenen una obsessió aquests compositors
moderns perquè les seves operes no s’assemblin a Miserables o Phantom, ells hi
perden.
Keenlyside baralla amb una partitura monòtona i
impossible de retenir cap melodia, pobre home, sort que els seus pectorals
tatuats per la funció compensen visualment tanta grisó auditiva.
Resta de repartiment més que correcte però sempre
lluitant amb quelcom que resulta avorrit d’escoltar.
Sort que la producció dissenyada per Lapage és rica,
ben vestida i amb sorpreses tota l’estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada