Film de procedència islandesa, una cinematografia per
a mi del tot desconeguda, una manera de fer completament nòrdica, Bergman, un
paisatge erm que predisposa al silenci, una manera de viure tan allunyada a la
nostra, una cultura en quan a ensenyament superior a la nostra, però que la seva tendència a l’alcoholisme
com a mitja de diversió els caps de setmana se’m fa un rebuig insalvable.
L’escena en que l’amant madura del pare del
protagonista li fa una palla al adolescent, és d’una sensibilitat molt difícil
de aconseguir.
Els tres moments on el noi canta musica religiosa de
tipus coral, són del tot bellesa absoluta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada