El concert més inesperat de la temporada, d’aquells
que agafes les entrades per veure què passa, ja que no saps res del compositor
anunciat, en aquest car Max Richter, d’entrada al entrar a la sala ja es podia
veure que i havia molts pocs seients pels musics, o sigui que seria una
orquestra de càmera súper reduïda i a la sala un públic totalment divers al
habitual, molta gent jove en la seva trentena d’edat.
Ja nomes començar amb els 10 minutets de la peça de
Vivaldi es podia comprovar que allò seria quelcom completament divers a un
altre concert de la OBC, amb els 22 minuts del concert de Xostakóvitx la cosa
tirà cap a munt.
En la segona part el deliri, tots els instruments de
corda amb electrificació acústica, 44 minuts de la partitura de Richter que amb
la propina ja s’acostava molt als 60 minuts i desprès del sepulcral silenci
durant aquella hora llarga, el deliri, el genial i virtuós violinista i
director Daniel Hope aclamat com una estrella de rock.
Tothom posat dempeus per aclamar aquell genial i únic
artista, no el deixaven marxar i per posar punt final a allo que semblava que
po es podia acabar mai de crits, xiulets i aplaudiments, Hope agafa el violi i començar
a tocar el cèlebre ‘Gute nacht’ i tot tocant la musica va indicar als musics de
l’OBC d’abandonar la sala i així posar punt final a un memorable concert.
CONCERT - MAX RICHTER: VIVALDI RECOMPOSED, LES 4 ESTACIONS - 2017 - 10/10 - OBC - Daniel Hope
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada