Desprès del 15 minuts de la peça inclassificable d’aquesta
criatura de 28 anys a la que li desitjo tota la sort del món perquè les seves
composicions s’escoltin a tots els auditoris del planeta, ens arriba la perfecció
gèlida de la partitura del salzburguès de la mà del veterà bilbaí, tot plegat
temps empassat sense conseqüències a l’estabilitat anímica d’un servidor.
Però desprès
dels 20 minuts de descans arriba de la ma del huracà Mahler la Tità i amb el
mestre Ono en el grau més alt d’inspiració creativa i sense partitura davant
els nassos, la seva orquestra explotà i el públic desperta i es commou.
Si vols acabar bé una temporada i si vols fet pujar el
to de calidesa en un programa de concert, fica un Mahler com a darrera peça i
tens l’èxit garantit si com a director saps el que portes entre les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada