dimecres, 3 de maig de 2017

werther





Werther, opera sense cors i ‘one of my ten’ sempre em ve de gust tornar-la a veure o escoltar-la, la seva apassionada musica , aquí en versió extremadament cuidada pel director Pappano, m’arriba i m’inspira.

El protagonista en aquest moments el tinc fixat com a model la versió Kaufmann i Grigòlo amb la seva veu esquerdada, pianíssims pobres i actuació exagerada que no s’hi adiu gens amb el romanticisme a la francesa, queda en molt moments fora de lloc.

DiDonato esplèndida, una reina de les operes Rossinianes queda perfecte en aquest títol del repertori francès segurament per la química que s’estableix amb el tenor protagonista, vincle molt important per que ella pugui donar el millor en cada una de les seves intervencions, els besos entre ells dos en primer pla cinematogràfic ho diuen tot.

La direcció escènica de Jacquot , ja vista en altres teatres mai cansa, es perfecte per aquest títol i la seva simplicitat d’estètica danesa (Vilhelm Hammershøi) és un gran encert.

  
DVD - WERTHER - 2016 - 8 /10 - ROH - Antonio Pappano, Benoit Jaquot - Vittorio Grigòlo, Joyce DiDonato