Un instructiu documental que amb molts pocs elements a la mà se’t fa distret i entretingut gracies a la bona direcció de Carles Balagué, el conjunt de persones que omplen el metratge del film es heterogèniament molt ben triat, didàctic, simpàtic i a voltes distanciat. Dues coses a retreure. 1 – la poca informació sobre les famílies que van patir les conseqüències de la bomba. 2 – al final del film hi ha una seqüència molt llarga a un col·legi multi racial que parlen de la pena de mort, sense aportar res al tema del document i es nota massa que son molts minuts sense gaire suc a extreure als nois, amb greus problemes de comunicar-se en català, per allargar la cinta a la durada que volia la productora.
2010
7 /10
1 comentari:
Me ha hecho gracia el comentario de Eduardo Mendoza.
Curiosamente Barcelona vivirá el momento más álgido y expansivo de su historia contemporánea en esos momentos.
Publica un comentari a l'entrada