Quan l’escena es dominada o sigui portada a terme per les dones de mitja edat (Colomer, Gil, Arànega) la cosa funciona perquè són unes professionals que, sabedores de tots els recursos, dominen el sainet, aquí gran mèrit d’elles i nomes d’elles, perquè el que escriu el senyor Benet son un munt de topics al estil ‘al estiu tota cuca viu’ i similars que ara no recordo. Quan el text és portat pels joves, ai!, la cosa es dilueix en quelcom indefinit i sense cap mena de vigència al segle XXI, les coses pretèrites quan són ben parides aguanten dècades i dècades sense defallir (p.e. els dos Albee que es poden veure a Barcelona en aquests moments són de la mateixa anyada). Direcció correcte amb un decorat que es sorprenent quan s’aixeca el telo però veus desprès d’una hora que tots els elements que hi surten serveixen de ben poc a la minsa obra i que hi són allà nomes per fer bonic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada