Consideració 1
M’he assabentat de la molta obra escrita per l’autor Martin Crisp i la seva importància en el seu país d’origen, per a mi el gran desconegut. Ara toca anar-lo seguint per aquests escenaris ja que és el tipus de teatre que més m’agrada en el meu moment actual. Vull que em facin treballar el cap, vull que m’enganyin, vull que em sorprenguin i sobre tot que m’agradi la riquesa i bellesa del seu llenguatge, aquí es veu claríssimament per la bonica versió del director de la obra Muñoz i Calafell, que el original angles és d’una volada de qualitat i bondat assegurades.
Consideració 2
Quan actors i actrius estrelles de companyies publiques es comprometen en representar una peça a un teatre alternatiu de la ciutat (què vol dir això? aforament limitat per no dir minso, preu de les entrades molt més baix dels grans teatres nacionals o municipals, difusió publicitària i mediàtica sensiblement més petita), es per aplaudir-los per la seva estima al món que han escollit com a feina i passió. És el cas de Bel, Carreras, Iscla, tots ells capçalera en moltíssimes obres del TNC o Lliure i ara aquí a la Beckett donant-ho tot per una audiència tan petita com afortunada. Bel, la mirada més intel·ligent de l’escena catalana, els seus silencis fan basarda i et fan caure al abisme. Carreras, els focs d’artifici que mai saps per on han de explotar, la sorpresa del gest, la desmesura. Iscla, tan pot estar al límit del clown com al del terror, sempre perfecte, una veu que t’embolica. Tots plegats, un regal pels sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada