Com deiem ahir, gran privilegi per la nostra ciutat de tenir dos obres, les millors, del autor Edward Albee en el mateix moment sobre els escenaris, al Lliure i al Romea. Privilegi duplicat per la qualitat de les posades en escena ambdues peces. La direcció de Manrique es pot ventar d’haver aconseguit un èxit artístic en cada funció d’aquesta obra, treball extenuant i magnífic del quatre intèrprets en la seva lluita sense fi per amagar les seves misèries i les seves frustracions. És la quarta vegada que veig aquest duel des de la seva estrena fins ara, per aquest ordre: Mari Carrillo-Enrique Diosdado, Liz Taylor-Richard Burton, Nuria Espert-Adolfo Marsillach i els impagables Vilarasau-Arquillué. No m’agradaria que sembles chauvinisme de la ceba però he de dir que és aquesta versió tan ben exposada per Daniel Veronese és on el duel de la parella protagonista me’l he cregut més i on he arribat a gaudir més del desmesurat text parit per una anima paranoica i plena de fòbies existencials.
1 comentari:
Estic complertament d'acord amb tu.... aquesta versio es de lo millor en Teatre que he vist mai. Vaig publicar una cronica a "voltar i Voltar" que no se si l'has llegida. Veig que coincidem també en aixó.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada