dimarts, 1 de novembre del 2011


Una Lucia discutible però que prou m’ha distret, tenia interès en veure com se’n sortia la Netrebko amb un títol tan belcantista com aquest, res a veure amb el estil Dessay, però deixant a banda algun agut que ha acabat amb crit, m’ha fet gaudir d’aquesta rica producció, canviada d’època però amb tota la prudència (típic en el MET) del món. Aquesta diva, la més d’avui, diguin el que diguin els que no li agraden les dones tipus mercat de la Boqueria, parades cares, te una potencia que en el sextet tapa a tots els solistes, cors i orquestra, una passada de veu, de veu maca i sempre sense fer-te patir ni una mica. Kwiecien (com carai es deu pronunciar això) serveix el personatge amb una solida preparació vocal y teatral. Beczala no esta fet per veure’l en vídeo tant de veu com aspecte queda com un tenor anys quaranta, correcte però tou, al menys en aquesta producció, res a veure amb el que vaig escoltar en el Liceu fa poques setmanes. Preciosa l’idea de fer sortir el fantasma de la Lucia en el quart acte per ajudar a l’Edgardo a suïcidar-se com deu mana, amb deu minuts la Netrebko es transforma de boja ensangonada assassina en espectre fantasmagòric per fer les delícies del halloween que es celebrava quan estava veient el DVD. Bravo nena!
LUCIA DI LAMEERMOOR
2009
8 /10
MET - Armiliato - Netrebko, Beczala, Kwiecien