1 - Que Alemanya no pateix la crisis esta clar veient la retransmissió d’aquesta gloriosa funció de Baden Baden, tant per la part musical com per la escènica.
2 - Mai hagués cregut que el paper del compositor es pot convertir en el més important de la obra, aquí així és, gracies a la sinceritat de Sophie Koch, una de les personalitats més estimades per a mi d’aquests moments, aquell Werther i aquesta Ariadne, dos gemes de molts quirats.
3 - La Zerbinetta de Jane Archibald, magistral de gest sensual i perfecció vocal, especialista en aquests rols li esperen hores de gloria a aquesta jove canadenca, la seva veu no serà mai la de una Gruberova o una Desay, però és prou intel•ligent per treure un gran partit de les seves moltes qualitats.
4 - Què trist és escoltar René Kollo en un paper no cantat, molt ben treballat i envoltat, però pensar que el gran wagnerià d’una dècada pretèrita acaba així em dol el cor.
5 - Deixo pel final la gran protagonista Renée Fleming, esplèndida com sempre quan amb la seva càlida veu acaricia Strauss, els primers plans de una cruel retransmissió televisiva ja denoten una edat que no es pot amagar, però la veu encara és aquella que tant ens ha encisat.
6 - Brian Large també se’ns fa gran. Ha perdut dotzenes de coses que passaven a l’escena, cosa que abans era impensable en la seva pell.
TV
ARIADNE AUF NAXOS
2012
9/10
Chirstian Thielemann, Philippe Arlaud - Sophie Koch, René Kollo, Renée Fleming, Jane Archibald, Robert Dean Smith
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada