Serà per deformació cultural però els tres quadres de Delacroix que mes m’agrades son els del Louvre que no s’han mogut ( Chios, Dante i Liberté), molt emblemàtics per viatjar. El que he vist avui és una gran quantitat d’obra però poca cosa m’ha tocat el cor. Reconec que l’artista per l’època que va viure va ser agosarat en quant a pinzellada, valenta i lleugera. Es veu clarament que fou admirador de Goya però sense aquella genial subtilesa. Els seus quadres orientalistes gens refinats, a anys lluny del que Fortuny em fascina i em provoca. La seva tècnica no és gens bona tots els quadres en les zones fosques on hi ha els negres i els grisos fum està la pintura ‘craquelée’ per no haver fet la barreja del oli adequadament. Com a gravador no va ser gens excepcional per el material que aquí es por veure. El suport literari de la seva obra fou producte de l’època, avesada a histories de trets gruixuts i sanguinaris.
Per els dos autoretrats de l’entrada penso que fou un artista que va saber vendre’s molt be a la burgesia del moment pel seu encant personal més que per la seva obra en si mateixa.
EXPO
DELACROIX (1798-1863)
2012
7/10
CaixaForum
3 comentaris:
Jo crec que Delacroix va obrir camins a França en el terreny de la pintura i per això és tan valorat. Goya va ser un geni, sí, però "només" va continuar la tradició espanyola de genis en la pintura amb noms com Velázquez, Murillo, Ribera, Ribalta, El Greco...
Mentre Goya va suposar la evolució, Delacroix va ser un trencament en l'academiscisme francés de David, en una avant-sala del que vindria després de la ma de Monet i companyia...
Gracies per la teva aportació, un punt de vista molt interessant i que indiscutiblement no vull treure-l’hi ni un mil•límetre de la gloria que aquest pintor te a l’historia de la pintura occidental. El que he sentit en tota l’exposició és que no he notat el cop de puny al estomac com quan estic davant una obra mestra sota el meu criteri variable i poc reflexiu.
La veritat és que els pintors espanyols són molt i molt bons, per això després d'haver presenciat una pintura negra de Goya o un Velázquez, costa que Delacroix t'emocione tant. Però és per això, perquè el nivell està molt alt! Jeje
Un salut!
Publica un comentari a l'entrada