No li vull treure cap mèrit a aquesta obra que potser el té. Però a mi m’ha avorrit un bon tros. Res nou, tot sabut, com llegir la pagina econòmica o política del diari Ara, posa en una gàbia als Botin, Feiner, Rato, Ibarra i que es destrossin fins la destrucció total, el ring del poder, el combat sense fi. Si aquest muntatge no tingues un costosíssim cast de ‘all stars’ no es podria ni resistir, un decorat també molt complicat i de molta pella llarga per una direcció a vegades mediocre per no dir dolenta (la vídeo conferencia del segon acte, les perruques del primer, les cançonetes a fals piano i en Fernandez no es creu el seu rol dins la peça).
Si vols saber si una obra agrada o no, tanca els ulls quan la funció acaba i escolta els aplaudiments, la passió no es pot contenir i si escoltes tebiesa d’agraïment a la feina ben feta dels actors vol dir que el director no ha llogat captar la conformitat del públic, digui el que digui la critica sabia.
TEATRE
QUITT
2012
5/10
Pasqual - Benito, Boixaderas, Bosch, Fernandez, Iscla, Marco, Marco, Ruiz
2 comentaris:
Totalmente de acuerdo con tu valoración sobre los aplausos de los espectadores....la crítica o los que se llaman crítica, van por otro lado......
Gens d'acord amb la teva opinió. Últimament no coincidim gaire en les nostres valoracions... tampoc en el Burbero que a mi em va agradar força.
En la variació esta el gust... i el gust en cada un de nosaltres pot variar 180 graus.
Publica un comentari a l'entrada