Amb el pretexta de presentar l’únic llibre que no s’havia traduït mai al espanyol ‘Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico’, la nena Moix cada dia més empetitida per la seva eterna timidesa va glosar coses del seu genial germà, a la meitat quan la gent va començar a explicar vivències d’aquell amic insubstituïble la cosa es va escalfar a la vegada que ens va donar la trista sensació de que tal com diu la Espert, el mon no es el mateix sense ell. La grisó ens envaeix inexorablement.
XERRADA
TERENCI DE NOU I SEMPRE AMB VOSTÈS
2012
7/10
Bibioteca Francesca Bonnemaison - Ana Maria Moix
3 comentaris:
Cuando pienso en que se lo llevó el tabaco¡, no entiendo cómo una persona tan inteligente se abandonó de esa manera...
Sí, cada día lo gris avanza más.
Però per sort sempre ens queden els seus llibres per poder mantenir-lo viu entre nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada